Contenido principal del artículo

  • Josep Maria Ninot
Josep Maria Ninot
N.º 8, Artículos, Páginas 121-182
Aceptado: jun 15, 2015

Resumen

En este trabajo se expone una parte de los resultados del estudio fitocenológico del Turbón y de las sierras que lo rodean, como complemento a una obra que contiene un catálogo florístico y mapas de vegetación de dicha zona. Para cada sintaxón se dan los correspondientes inventarios representativos tabulados y una descripción fitocenológica. Dominan y se hallan muy diversificadas las comunidades xerófilas, de la alianza Aphyllanthion en las vertientes meridionales submontanas y montanas y de Ononidion o de Festucion scopariae a más altitud, en las crestas, altiplanicies rocosas y cimas. Los pastos de tipo mesófilo se restringen a las superficies con buen suelo de los pisos montano (Bromion) y subalpino (Nardion, principalmente). En el aspecto sintaxonómico, se proponen como nuevas dos asociaciones (Onosmo-Caricetum humilis y Anthyllido-Festucetum nigrescentis) y una subasociación (Brachypodio-Aphyllanthetum brassicetosum turbonis), y se discute la validez del Carici brevicollis-Oxytropidetum foucaudii Gruber 1978.

Detalles del artículo

Citas

ASCASO, J. (1995). Excerpta fitosociológica de asociaciones y subasociaciones reconocidas en la provincia de Huesca (España). Lucas Mallada, 7: 21-44. Huesca.

BOLÒS, O. DE(1960). La transición entre la Depresión del Ebro y los Pirineos en el aspecto geobotánico. Anales Inst. Bot. A. J. Cavanilles, 18: 199-254. Madrid.

BOLÒS, O. DE (1976). L'Aphyllanthion dans les Pays Catalans. Collect. Bot., 10: 107-141. Barcelona.

BOLÒS. O. DE & P. MONTSERRAT(1983). Datos sobre algunas comunidades vegetales, principalmente de los Pirineos de Aragón y Navarra. Lazaroa, 5: 89-96. Madrid.

BRAUN-BLANQUET, J. (1979). Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Blume. 820 pp. Madrid.

CARRERAS, J. (1993). Flora i vegetació de Sant Joan de l'Erm i de la Vall de Santa Magdalena (Pirineus Catalans). Col. Estudis. Inst. Est. Ilerd. 321 pp. Lérida.

CARRERAS, J., E. CARRILLO, R. M. MASALLES, J. M. NINOT& J. VIGO(1993). El poblament vegetal de les valls de Barravés i de Castanesa. I-Flora i vegetació. Acta Bot. Barcin., 42: 1-392. Barcelona.

CARRILLO, E. & X. FONT (1988). L'aliança Alysso-Sedion albi Ober. et Th. Müller in Th. Müller 1961 als Pirineus centrals i orientals. Monogr. Inst. Pir. Ecol., 4: 469-481. Jaca.

CARRILLO, E. & J. M. NINOT (1992). Flora i vegetació de les valls d'Espot i de Boí, vols. 1 y 2. Inst. Est. Cat.; Arx. Secc. Cièn., 99. 474 + 350 pp. Barcelona.

FONT, X. (1990). «Xtrinau (ver. 1.0)». Un programa para la gestión de los inventarios fitocenológicos. Monogr. Inst. Pir. Ecol., 5: 531-539. Jaca.

FONT, X. (1992). L'aliança Mesobromion erecti al vessant meridional dels Pirineus centrals i orientals. Act. Simp. Intern. Bot. P. Font Quer (1988), 2: 257-269. Lleida.

FONT, X. (1993). Estudis geobotànics sobre els prats xeròfils de l'estatge montà dels Pirineus. Inst. Est. Cat., Arx. Sec. Cièn., 105. 828 pp. Barcelona.

GÓMEZ, D. (1989). Flora y vegetación de Peña Montañesa-Sierra Ferrera y valle de la Fueva (Alto Sobrarbe, Huesca). Col. Tesis Doctorals Microfitxades, 516. Univ. Barcelona. 452 pp.

GRUBER, M. (1978). La végétation des Pyrénées ariégeoises et catalanes occidentales. Tesis, Fac. Sc. Techn. St. Jerôme, Univ. Aix-Marseille, III. 305 pp + 60 tablas.

IZCO, J. & A. MOLINA (1988). Ensayo sintaxonómico de los matorrales calcífilo-continentales incluibles en la nueva alianza Sideritido incanae-Salvion lavandulifoliae. Doc. Phytosoc., 11: 95-109. Camerino.

MOLERO, J. & J. VIGO (1981). Aportació al coneixement florístic i geobotànic de la serra d'Aubenç. Treb. Inst. Bot. Barcelona, 6: 1-82. Barcelona.

MONTSERRAT, G. (1986). Datos para el estudio de la alianza Aphyllanthion Br.-Bl. en el Prepirineo aragonés. Collect. Bot., 16 (2): 391-395. Barcelona.

MONTSERRAT, G. (1987). Flora y vegetación del macizo de Cotiella y sierra de Chía (Pirineo aragonés). Col. Tesis Doctorals Microfitxades, 183. Univ. Barcelona. 506 pp.

MONTSERRAT, J. M. (1986). Flora y vegetación de la sierra de Guara (Prepirineo aragonés). Diputación General de Aragón. Naturaleza en Aragón, 1. 334 pp. Zaragoza.

MONTSERRAT, P. (1953). El Turbón y su flora. Pirineos, 28-29-30: 169-228. Jaca.

MONTSERRAT, P., J. M. MONTSERRAT& G. MONTSERRAT(1984). Estudio de las comunidades de Echinospartum horridum en el Pirineo español. Acta Biol. Mont., 4: 249-257. Pau.

NINOT, J. M. (1988). Sobre la vegetació pratense supraforestal del massís del Turbó (Prepirineu aragonès). Monogr. Inst. Pir. Ecol., 4: 677-685. Jaca.

NINOT, J. M. (1996). Estudio fitocenológico del macizo del Turbón (Prepirineo central), I: comunidades forestales. Doc. Phytosoc., 16: 215-239. Camerino.

NINOT, J. M., Á. M. ROMO & J. A. SESÉ (1993). Macizo del Turbón y sierra de Sis: Flora, paisaje vegetal e itinerarios (Prepirineo aragonés). Gobierno de Aragón. Naturaleza en Aragón, 6. 495 pp + 5 mapas. Zaragoza.

RIVAS-GODAY, S. & S. RIVAS-MARTÍNEZ (1967). Matorrales y tomillares de la Península Ibérica comprendidos en la clase Ononido-Rosmarinetea Br.-Bl. 1947. An. Inst. Bot. A. J. Cavanilles, 25: 5-197. Madrid.

RIVAS-MARTÍNEZ, S., J. C. BÁSCONES, T. E. DÍAZ, F. FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ & J. LOIDI (1991a). Vegetación del Pirineo occidental y Navarra. Itinera Geobot., 5: 5-456. León.

RIVAS-MARTÍNEZ, S., T. E. DÍAZ, J. A. FERNÁNDEZ PRIETO, J. LOIDI & A. PENAS (1991b). Festuco hystricis-Ononidetea striatae y Rosmarinetea officinalis, clases de vegetación independientes. Itinera Geobot., 5: 505-516. León.

RIVAS-MARTÍNEZ, S. et al. (1994). El proyecto de cartografía e inventariación de los tipos de hábitats de la Directiva 92/43/CEE en España. Coll. Phytosoc., 22: 611-661. Berlín-Stuttgart.

SORIANO, I. (1992). Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus Orientals). Col. Tesis Doctorals Microfitxades, 1601. Univ. Barcelona. 676 pp. + 1 mapa.

VIGO, J. (1979). El Ranunculo (thorae)-Seslerietum, una comunitat pirinenca de peu de cingle. Fol. Bot. Misc., 1: 7-12. Barcelona.

VIGO, J. (1979). Notes fitocenològiques III. Els prats calcícoles montans a la Vall de Ribes i zones properes. Collect. Bot., 11: 329-385. Barcelona.