Contenido principal del artículo

  • Mario Sanz Elorza
Mario Sanz Elorza
N.º 11, Artículos, Páginas 163-176
Aceptado: jun 8, 2015

Resumen

Se comentan quince especies de plantas fanerógamas de interés florístico y corológico para el Alto Aragón. De ellas, cinco constituyen novedades florísticas provinciales absolutas. Otras cinco son citadas por primera vez, aunque existían testimonios de herbario anteriores inéditos. Otra se cita por segunda vez para Huesca. Las cuatro restantes son taxones que requieren alguna aclaración en lo que concierne a su estatus en nuestra provincia. Para cuatro especies se añade iconografía.

Detalles del artículo

Citas

AIZPURU, I.; ASEGINOLA, C.; URIBE-ECHEVARRÍA, P. M.; URRUTIA, P., y ZORRAQUÍN, I. (2000). Claves ilustradas de la flora del País Vasco y territorios limítrofes. Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz.

BALL, P. W. (1968). Pasiflora L. En TUTIN, T. G., et al. (eds.). Flora europaea, vol. II: 282. Cambridge University Press.

BOLÒS, O., y VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, vol. III. Barcino. Barcelona.

BOLÒS, O.; VIGO, J.; MASALLES, R. M., y NINOT, J. M. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

BOR, N. L. (1968). Gramineae. En TOWNSEND, C. C.; GUEST, E., y AL-RAWI, A. (eds.). Flora of Irak, vol. IX. Ministry of Agriculture. Baghdad.

BURKART, A. (1979). Flora ilustrada de Entre Ríos, vol. V. Buenos Aires.

CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; MASALLES, R. M.; NINOT, J. M., y VIGO, J. (1993). El poblament vegetal de les valls de Barravés i Castanesa. Flora i vegetació. Acta Bot. Barcinon., 42: 1-392.

CARRETERO, J. L. (1991). Sobre la flora alóctona valenciana. Collect. Bot., 20: 259-261.

CASASAYAS, T. (1989). La flora al.loctona de Catalunya. Tesis doctoral. Facultad de Biología. Universidad de Barcelona.

CHITTENDEN, F. J. (1986). Dictionary of Gardening. The Royal Horticultural Society. Clarendon Press. Oxford.

COMPANYO, L. (1864). Histoire Naturelle du Département des Pyrénées Orientales. Perpignan.

CONESA, J. A.; MAYORAL, A.; PEDROL, J., y RECASENS, J. (1994). El paisatge vegetal dels espais d’interès natural de Lleida: àrea meridional. Institut d’Estudis Ilerdencs. Diputació de Lleida.

COOK, S. A. (1962). Genetic system, variation and adaptation of Eschscholzia californica. Evolution, 16: 278-299.

DÍAZ-LIFANTE, Z. (2000). Dorycnium Mill. En CASTROVIEJO, S., et al. (eds.). Flora iberica, vol. VII(II): 823. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid.

ESCUER, J. L. (1997). L’Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre. Cartografia del paisatge vegetal. Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Huesca).

ESTESO, F.; PERIS, J. B.; FIGUEROLA, R., y STÜBING, G. (1988). Fragmenta chorologica occidentalia, 1593-1614. Anales Jard. Bot. Madrid, 45 (1): 318-320.

FABREGAT, C.; FERRÁNDEZ, J. V.; LÓPEZ-UDÍAS, S.; MATEO, G.; MOLERO, J.; SÁEZ, Ll.; SESÉ, J. A., y VILLAR, L. (1995). Nuevas aportaciones a la flora de Aragón. Lucas Mallada, 7: 165-192.

FERNANDES, R. B. (1993). Cucumis L. En CASTROVIEJO, S., et al. (eds.). Flora iberica, vol. III: 463-464. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid.

FERNÁNDEZ-LÓPEZ, C., y POSTIGO, E. (1983). Vegetación natural del Guadalquivir: Puente Viejo (Úbeda). Blancoana, 1: 3-16.

GÓMEZ, D. (1986). Flora y vegetación de Peña Montañesa, Sierra Ferrera y valle La Fueva (Alto Sobrarbe, Huesca). Tesis doctoral. Facultad de Biología. Universidad de Barcelona.

HALLIDAY, P., y JEFFREY, C. (1978). Cucumis L. En LAUNERT, E. (ed.). Flora Zambesiaca, vol. IV: 465-467. Royal Botanic Gardens. Kew.

HAWKES, J., y EDMONDS, J. M. (1972). Solanum L. En TUTIN, T. G., et al. (eds.). Flora europaea, vol. IV. Cambridge University Press.

HEGI, G. (1966). Illustrierte Flora von Mitteleuropa, 6(1): 81-160. Munich.

HOLM, L. G.; PANCHO, J. V.; HERBERGER, J. P., y PLUCKNETT, D. L. (1979). A Geographical Atlas of World’s Weeds. John Wiley & Sons. Nueva York.

KORNÁS, J. (1990). Plants invasions in Central Europe: historical and ecological aspects. En DICASTRI, F.; HANSEN, A. J., y DEBUSSCHE, M. (eds.). Biological invasions in Europe and the Mediterranean Basin: 19-366. Kluwer Academic Publishing. Dordrecht.

LOSAQUINTANA, J. M., y MOLERO MESA, J. (1984). Estudio de formaciones arbóreas termófilo-continentales próximas a la ciudad de Granada. Lazaroa, 5: 131-142.

LYONS, R. E., y BOOZE-DANIELS, J. (1985). Eschscholzia californica. En HALEVY, A. H. (ed.). CRC Handbook of Flowering, vol. V: 109-112. CRC Press, Inc. Boca Ratón. Florida.

MAIDEN, J. H. (1898). Manual of the grasses of New South Wales. Sidney.

MATEO, G. (1990). Catálogo florístico de la provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses. Teruel.

MATEO, G., y CRESPO, M. B. (1990). Claves para la flora valenciana. Del Cenia al Segura. Valencia.

MOLERO, J.; SÁEZ, Ll., y VILLAR, L. (1998). Interés florístico y geobotánico de la sierra de Alcubierre (Monegros, Aragón). Acta Bot. Barcinon., 45: 363-390.

MONTSERRAT, G. (1987). Catálogo florístico del macizo del Cotiella y la sierra de Chía (Pirineo aragonés). Colección de Estudios Altoaragoneses, 19. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca.

MONTSERRAT, J. M. (1986). Flora y vegetación de la sierra de Guara (Prepirineo aragonés). Naturaleza en Aragón, 1. Diputación General de Aragón. Zaragoza.

MONTSERRAT, P. (1962). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Collect. Bot., 6: 1-48.

NATALI, A., y JEANMONOD, D. (1996). Flore analytique des plantes introduites en Corse. Compléments au prodome de la flore corse. Conservatoire et jardin botaniques de Genève.

PAIVA, J. (1986). Eschscholzia Cham. En CASTROVIEJO, S., et al. (eds.). Flora iberica, vol. I: 425-426. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid.

PARROT, A. G. (1945). Plantes rares ou adventices des Basses-Pyrénées (3e observation). Bull. Soc. Bot. France, 97: 28-36.

PAU, C. (1888). Notas botánicas a la flora española, fascículo 2. Madrid.

PÉREZBADÍA, M. R. (1997). Flora vascular y vegetación de la comarca de la Marina Alta (Alicante). Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Diputación Provincial de Alicante.

PYSEK, P. (1995). On the terminology used in plant invasions studies. En PYSEK, P.; PRACH, K.; REJMÁNEK, M., y WADE, M. (eds.). Plant invasions: general aspects and special problems: 71-81. SPB Academic Publishing. Amsterdam.

ROMERO-ZARCO, C. (1987). Saccharum L. En VALDÉS, B.; TALAVERA, S., y FERNÁNDEZ-GALIANO, E. (eds.). Flora Vascular de Andalucía occidental, vol. III: 412-413. Ketres. Barcelona.

ROMO, À. M. (1989). Flora i vegetació del Montsec (Pre-Pirineus catalans). Arxius de la Secció de Ciències, XC. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

ROVIRA, A. M. (1986). Estudi fitogeogràfic de les comarques catalanes compreses entre els Ports de Beseit, el riu Ebre i els límits aragonesos. Tesis doctoral. Facultad de Farmacia. Universidad de Barcelona.

SAGREDO, R. (1987). Flora de Almería. Diputación Provincial de Almería.

SAMO, A. J. (1995). Catálogo florístico de la provincia de Castellón. Diputació de Castelló.

SÁNCHEZ-GÓMEZ, P.; GUERRA, J.; COY, E.; HERNÁNDEZ, A.; FERNÁNDEZ, S., y CARRILLO, A. F. (1998). Flora de Murcia. Claves de identificación e iconografía. DM. Murcia.

SANZ ELORZA, M. (1998). Aportaciones al conocimiento de la flora del Altoaragón. Lucas Mallada, 10: 189-204.

SOBRINO, E., y SANZ-ELORZA, M. (1998). Datos sobre la flora y vegetación de la sierra de Alcubierre (Huesca). Lagascalia, 20 (2): 231-237.

VILLAR, L.; SESÉ, J. A., y FERRÁNDEZ, J. V. (1997). Atlas de la flora del Pirineo Aragonés, vol. 1. Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón e Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca.

WILLKOMM, M. (1893). Prodomus Florae Hispanicae. Suppl. Stuttgart.

WILLKOMM, M., y LANGE, J. (1861). Prodomus Florae Hispanicae, vol. 1. Stuttgart.