Contenido principal del artículo

  • Josep Maria Ninot
  • Roser Guàrdia
  • Xavier Font
  • Empar Carrillo
Josep Maria Ninot
Roser Guàrdia
Xavier Font
Empar Carrillo
N.º 9, Artículos, Páginas 121-169
Aceptado: jun 15, 2015

Resumen

Este trabajo constituye la tercera y última parte de un estudio fitocenológico del Turbón y de las sierras que lo rodean. Se han reconocido 67 asociaciones, 29 de ellas en esta entrega, para cada una de las cuales damos la correspondiente tabla de inventarios representativos y una descripción fitocenológica. Entre las comunidades tratadas, destacan por su extensión las de ambientes rocosos o pedregosos, en total nueve asociaciones calcícolas especialistas en colonizar fisuras de roca o gleras. La vegetación herbácea de suelos muy húmedos o encharcados (juncales, turberas...) está también formada por nueve asociaciones, que en general ocupan reducidas extensiones. Las comunidades ruderales y las de campos de cultivo, unas doce en total, se concentran en los pisos submontano y montano, alrededor de las poblaciones. En el aspecto sintaxonómico, se propone una nueva asociación (Urtico-Scrophularietum pyrenaicae), a la vez que se tipifican tres asociaciones y una subasociación ya conocidas.

Detalles del artículo

Citas

BOLÒS, O. DE (1974). Notas sobre vegetación glareícola. Miscellanea Alcobé: 77-86. Barcelona.

BOLÒS, O. DE & R. M. MASALLES(1983). Mapa de la vegetació de Catalunya, E. 1:50.000. Memòria del full núm. 33, Banyoles. Generalitat de Catalunya. 130 pp. Barcelona.

CARRERAS, J., I. SORIANO & J. VIGO (1984). Noves associacions rupícoles dels Pirineus catalans. Collect. Bot., 15: 119-131. Barcelona.

CARRERAS, J., E. CARRILLO & J. VIGO (1988a). L’aliança Polygonion avicularis Br.-Bl. ex Dich. 1933 als Pirineus catalans. Acta Bot. Barc., 37: 69-77. Barcelona.

CARRERAS, J, J. M. NINOT, I. SORIANO & J. VIGO (1988b). L’aliança Agropyro-Rumicion a la meitat oriental dels Pirineus ibèrics. Acta Bot. Barc., 37: 59-68. Barcelona.

CARRERAS, J., E. CARRILLO, R. M. MASALLES, J. M. NINOT& J. VIGO(1993). El poblament vegetal de les valls de Barravés i de Castanesa. I-Flora i vegetació. Acta Bot. Barc., 42: 1-392. Barcelona.

CARRERAS, J., E. CARRILLO, X. FONT, J. M. NINOT, I. SORIANO & J. VIGO (1996). La vegetació de les serres prepirinenques compreses entre els rius Segre i Llobregat. 2- Comunitats herbàcies higròfiles, fissurícoles i glareícoles. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 63: 51-83. Barcelona.

CARRERAS, J., E. CARRILLO, X. FONT, R. M. MASALLES, J. M. NINOT, I. SORIANO& J. VIGO (1997). La vegetació de les serres prepirinenques compreses entre els rius Segre i Llobregat. 3- Comunitats ruderals i arvenses. Acta Bot. Barc., 44: 175-202. Barcelona.

CARRERAS, J., E. CARRILLO, X. FONT, R. M. MASALLES, J. M. NINOT, I. SORIANO & J. VIGO (1998). Les comunitats segetals de la Cerdanya. Consideracions generals sobre la vegetació medioeuropea de la classe Secalietea Br.-Bl. 1952 a Catalunya. Acta Bot. Barc., 45: 391-404. Barcelona.

CARRILLO, E. & J. VIGO (1984). Notes sobre la vegetació nitròfila pirinenca. Collect. Bot., 15: 145-152. Barcelona.

CARRILLO, E. & J. M. NINOT (1992). Flora i vegetació de les valls d’Espot i de Boí. Inst. Est. Cat.; Arx. Secc. Cièn., 99: 1 y 2. 474 + 350 pp. Barcelona.

CASANOVAS, L. (1996). Contribució a l’estudi de les molleres dels Pirineus. Fol. Bot. Misc., 10: 175-201. Barcelona.

FANLO, R. (1988). Kickxio-Nigelletum gallicae, nueva asociación arvense para la depresión media altoaragonesa. Acta Bot. Barc., 37: 165-171. Barcelona.

FERNÁNDEZ-CASAS, J. (1970). Notas fitosociológicas breves, I. Ars Pharm., 11: 273-298. Granada.

GÓMEZ, D. (1989). Flora y vegetación de Peña Montañesa-Sierra Ferrera y valle de la Fueva (Alto Sobrarbe, Huesca). Col. Tesis Doctorals Microfitxades, 516. Univ. Barcelona. 452 pp.

GRUBER, M. (1978). La végétation des Pyrénées ariégeoises et catalanes occidentales. Tesis, Fac. Sc. Techn. St. Jerôme, Univ. Aix-Marseille, III. 305 pp. + 60 tablas.

MONTSERRAT, G. (1987). Flora y vegetación del macizo de Cotiella y sierra de Chía (Pirineo aragonés). Col. Tesis Doctorals Microfitxades, 183. Univ. Barcelona. 506 pp.

MONTSERRAT, G. (1989). Las comunidades rupícolas (clase Asplenietea rupestria) en el Cotiella y la sierra de Chía (Prepirineo central de Huesca). Lucas Mallada, 1: 103-117. Huesca.

MONTSERRAT, J. M. (1986). Flora y vegetación de la sierra de Guara (Prepirineo aragonés). Diputación General de Aragón. Naturaleza en Aragón, 1. 334 pp. Zaragoza.

NEZADAL, W. (1989). Unkrautgesellschaften der Getreide- und Frühjahrshackfruchtkulturen (Stellarietea mediae) im mediterranen Iberien. Diss. Bot., 143: 1-205 + tab. J. Cramer. Vaduz.

NINOT, J. M. (1988). Sobre la vegetació pratense supraforestal del Massís del Turbó (Prepirineu aragonès). Monogr. Inst. Pir. Ecol., 4 (Homenaje a Pedro Montserrat): 677-685. Huesca y Jaca.

NINOT, J. M. (1996a). Estudio fitocenológico del macizo del Turbón (Prepirineo central), I: comunidades forestales. Doc. Phytosoc., 16: 215-239. Camerino.

NINOT, J. M. (1996b). Estudio fitocenológico del macizo del Turbón (Prepirineo central), II: pastos. Lucas Mallada, 8: 121-182. Huesca.

NINOT, J. M., À. M. ROMO & J. A. SESÉ (1993). Macizo del Turbón y sierra de Sis: Flora, paisaje vegetal e itinerarios (Prepirineo aragonés). Gobierno de Aragón. Naturaleza en Aragón, 6. 495 pp. + 5 mapas. Zaragoza.

OBERDORFER, E. & cols. (1977). Süddeutsche Pflanzengesellschaften, I. Gustav Fischer Verlag. Stuttgart.

QUÉZEL, P. (1956). À propos de quelques groupements végétaux rupicoles des Pyrénées centrales espagnoles. Collect. Bot., 5 (1): 173-190. Barcelona.

RIVAS-MARTÍNEZ, S. (1977). La vegetación de los pedregales de los Pirineos (Thlaspietea rotundifolii). Phytocoenologia, 4 (1): 14-34. Stuttgart.

RIVAS-MARTÍNEZ, S., J. C. BÁSCONES, T. E. DÍAZ, F. FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ & J. LOIDI (1991). Vegetación del Pirineo occidental y Navarra. Itinera Geobot., 5: 5-456. León.

ROMO, À. M. (1989). Flora i vegetació del Montsec (Pre-pirineus catalans). Inst. Est. Cat.; Arx. Secc. Cièn., 90. 534 pp. Barcelona.

SORIANO, I. (1992). Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d’Alp (Pirineus Orientals). Col. Tesis Doctorals Microfitxades, 1601. Univ. Barcelona. 676 pp. + 1 mapa.

SORIANO, I. (1996). La vegetació de la serra de Moixeró, el massís de la Tosa d’Alp i àrees adjacents (Pirineus orientals). I, comunitats rupícoles i glareícoles. Fol. Bot. Misc., 10: 141-173. Barcelona.

VIGO, J. (1996). Les comunitats vegetals i el paisatge. In: El poblament vegetal de la Vall de Ribes: 19-442. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona.